Quan les germanes Amparo i Rosa Arnal, junt amb els seus respectius marits, van decidir construir un merendero a l’entrada de Nàquera allà per l’any 1960, teníen la pretensió d’oferir unes begudes refrescants i unes poques tapes.

A Nàquera hi havia poc més de mil habitants i dos o tres urbanitzacions. A aquesta localitat de l’extrem nord-oriental del Camp de Túria arribaven, a més dels propietaris dels xalets, uns pocs visitants els caps de setmana, excursionistes que s’endinsaven en la serra Calderona i gent de pas.

Amb el creixement econòmic de la dècada dels seixanta es produeïx un augment de les construccions de segona residència a Nàquera, i amb això un augment progressiu de la població i una major mobilitat que fa que també augmente el fluix de visitants

El merendero va creixent. Dels refrescos, les faves, els caragols i botifarretes en oli, es va passar progressivament a una major oferta de tapes i també d’arrossos, en particular de la paella de pollastre i conill.

Set anys més tard, en 1967, el merendero es convertia en un bar- restaurant. El primer restaurant amb una oferta diaria a Nàquera.

L’expansió de l’àrea metropolitana de la ciutat de València fa que la demanda augmente. El procés de transformació va complementant-se amb la millora de les instal·lacions, i amb l’elecció i elaboració dels productes gastronòmics i la introducció de nous plats en la carta.

Eixa expansió i la millora de les comunicacions facilitarà també l’aparició dels menjars de negocis o d’empreses establides en els polígons industrials pròxims.

Foto_ 54_

Foto _53

 

 

 

 

 

 

 

Foto_56_Restaurant_1971Foto_60_Restaurant_1986_